Joan Prat Brescó i Dolores Guasch, els meus padrins, iniciaren l’activitat en l’actual emplaçament on es troba avui en dia el restaurant, amb el tracte amb la forja, realitzant tot tipus de petita maquinària agrícola per tal de poder realitzar les tasques del camp d’aquella època, ofici que donà el nom actual de Cal Farré.

Seguin amb l’ofici de ferrers, l’any 1924 els meus padrins inicien l’activitat en el sector de l’hosteleria amb un cafè situat a la planta baixa, juntament amb un economat que donà servei al poble, acte que s’observa al registre de la matrícula de la contribució industrial que situa l’activitat al mateix emplaçament on es troba actualment el restaurant.

L’any 1925 s’amplia Cal Farré, la compra de la casa del costat seguit de l’enderroc de la paret del mig que les separava, permet mantenir la ferreria i el cafè de la planta baixa, havent de construir diversos pilars centrals, un dels quals es conserva fins a dia d’avui, essen l’especial protagonista del hall actual del restaurant.

A la primera planta es construeix una sala que permet ampliar l’espai del cafè de la planta baixa i que també s’utlizà pels balls i concerts de l’època. Es en aquesta planta on es situa el primer menjador i cuina de la trajectòria de Cal Farré.

A la segona planta es construeix una fonda de sis habitacions on s’oferia hospedatge a tots els viatjants i altra gent de pas que periòdicament transitaven per la vila de Vallfogona.

L’any 1948, es reforma la planta baixa construint una sala de ball que va permetre ampliar l’espai del cafè, destinada principalment al ball. El funcionament d’aquesta nova sala es compaginà amb la sala i menjador de la primera planta, juntament amb la ferreria construïts en anys anteriors.

El progrés de la societat de l’època va conduir que a partir del anys seixanta es celebressin els primers banquets de bodes i altres celebracions, i és en aquest punt on la sala construïda l’any 48, s’utilitzà per la celebració dels banquets, sent els casaments les festes més celebrades, amb els icònics pastissos nupcials de varis pisos i les figures de sucre del mestre pastissera Lluís Muixí de Balaguer.

L’any 1952 fou una data important, la incorporació de la mare Ramona Cases, una persona que ho dona tot sense demanar res a canvi i el meu pare Joan Prat, una persona honrada i treballadora iniciaren junts aquest nou camí dins la història de Cal Farré, plens d’il·lusió i optimisme per tal de viure els nous canvis socials, polítics i econòmics que s’evidenciaven després de les seqüeles posteriors de la Guerra Civil.

L’entrada de la mare a la cuina donà lloc als seus fruits, el seu saber fer dins la cuina comporta a l’aparició dels plats icònics de la casa que es conserven fins a dia d’avui com els Caragols a la llauna, la Cassoleta Cal Farré, la Cassola de tros, els Canelons de rostit o el pollastre en bolets. Tot el seu esforç i dedicació també es traslladà a la barra del bar, on tenia una petita zona de cuina on es realitzava davant del client les tapes pels vermuts com són les “sarsueles” (Barreja de calamarsets amb oli, escopinyes, olives, “kimbos” i anxoves), la Sípa a talls o la panxes de porc guisades o els calamars a la romana entre d’altres.

El caràcter emprenedor del meu pare, comporta a l’ampliació i creixement constant de Cal Farré. Són molts els canvis i reformes que caracteritzen els pròxims anys d’història de la casa juntament amb la mare i tots els familiars propers que els acompanyen en aquesta trajectòria sent fidels a oferir una bona cuina i donar-ho tot al client.

Fou el setembre de 1968 quan desapareix completament la ferreria de la planta baixa donant pas a una nova sala de ball molt més gran, amb palcos amb dos pisos d’alçada, on es realitzaren els concerts de la Trinca, Sopa de cabra, Conxita Bautista o Pere Tàpies. Aquesta ampliació dona lloc a realització de events amb més capacitat i amb un escenari per les orquestes de bodes. A la primera planta quedà una cuina i un petit menjador pels clients de cada dia i grups reduïts, utilitzant la sala de ball per als banquets. És en aquest moment on també es construeix un bar molt més gran amb una petita planxa on es realitzaven tapes calentes i entrepans, així com a propostes més ràpides per acompanyar les begudes.

L’any 1985 desapareix la sala de ball de la planta baixa donant pas a dos menjadors amb una capacitat per 80 comensals, així com una cuina molt més amplia, que va permetre millorar l’oferta gastronòmica i oferir més varietat als clients.

L’any 1990 suposa donar un pas més a la gastronomia de Cal Farré, la gran rebuda dels clients, comporta ampliar la cuina construïda l’any 1985 per tal de fer front a la demanda, a partir d’una reducció del bar anterior, construït l’any 1968. Amb aquesta reforma es construí el bar i la cuina que es mantingueren presents fins al 9 de febrer del 2022.

L’any 1995 s’elimina la petita sala construïda a la primera planta des de l’any 1968, i juntament amb l’espai que va cedir l’enderroc dels palcos del any 1985, va permetre construir la sala de banquets actual de 162 m² amb una capacitat de 90 comensals.

L’any 2004, es reconstrueixen les sales del restaurant construïdes l’any 1985, mantenint elements estructurals com els tancaments de fusta natural aportant nous elements decoratius com la pedra creant un ambient càlid i acollidor que es conserva fins a dia d’avui.

L’última reforma condueix a la remodelació i ampliació de la cuina de la padrina de l’any 1985, construint una cuina de 60 m² que incorpora nova maquinària i tecnologies per tal d’oferir una proposta gastronòmica més innovadora. Aquesta reforma també dona pas a l’enderroc del bar de l’any 1990, creant un nou vestíbul així com una sala privada per 10 comensals, amb elements arquitectònics que formen part de la història de Cal Farré.